Municipi / Història Els orígens de Vilapompeu es remunten a principis del segle XIX, quan els primers pobladors van construir-hi un nucli de masos on avui es troben els barris Centre, el Cantó i la Plana. L'activitat econòmica més representativa, la ramaderia, es veié truncada per la pesta de principis de segle, propiciant el desenvolupament de l'agricultura (ordi i blat), que resultà especialment productiva gràcies a la riquesa mineral i a l'abundància d'aigua de la zona. Entrat el segle XX, els processos d'industrialització van introduir les primeres fàbriques tèxtils, i la mà d'obra es va anar transformant en obrera. Així, als anys seixanta, es van produir a Vilapompeu els moviments migratoris més importants que ha viscut la nostra ciutat, donant lloc al barri de Ridaura i arribant a superar la xifra de 60.000 habitants. Durant la dictadura franquista (1939-1975), Vilapompeu va ser un municipi que va gestar grans moviments reivindicatius i de resistència al règim, protagonitzats fonamentalment pels obrers i per grans personatges de l'àmbit cultural de la nostra vila. Aquest fet ha generat un fort, ric i extens teixit associatiu al municipi, que es troba reflectit en el monument alçat en nom de les víctimes del franquisme, ubicat al parc Catalunya del barri de la Fossa. La dècada dels noranta va viure l'auge del sector terciari, al qual es va respondre amb fortes inversions en infraestructures, així com campanyes de promoció turística de la vila. És en aquesta dècada quan es va originar el barri més jove del municipi: Cases Noves. La població va créixer durant la darrera part del segle XX, alimentant-se d'immigració procedent de la resta de Catalunya: es va passar dels 68.600 habitants de l'any 1970, als 103.520 habitants a mitjans dels noranta, xifra a l'entorn de la qual s'han mantingut els nivells de població. Actualment, la població de Vilapompeu és de 105.141 habitants, segons les dades censals del 2002. Si desitgeu disposar de més informació, podeu visitar el Museu d'Història de Vilapompeu.